L’article reporta com l’empresa DYB, durant aquest estiu, va exportar un model de vehicles esportius a bateria cap a Noruega. Dites bateries estan fetes per la mateixa fabricant qui empren liti per crear-les. L’empresa esmenta que l’obertura del producte xinès cap al mercat europeu es degut a la diferencia de preus que por oferir BYD en comparaciço a altres com Tesla. Ara BYD es el segon productor mundial d’autobusos i quart de cotxes, elèctrics tots dos. Aquesta empresa prefereix l'ús de materials com el ferro i el liti, qual cosa afavoreix a l’exit de la mateixa ja que aquest son més abundants, en contrast amb el níquel y el cobalt, utilitzat per la competència. Les seves bateries poden contenir fins un 50% més que les químiques comunes. tot això després de pensar fa més o menys una dècada que no era segur l'èxit de BYD amb les bateries per a cotxes ja que ja hi havien empreses experimentades en el cas. Tu Le, explica com encara tenen treball dur per guanyar se els mercats europeus i nord americans ja que poder oferir un cotxe “barat”, només ho pot fer una empresa ja instaurada que compta amb la fiabilitat del client. En altres projectes per invertir l’empresa xinesa també té plantejat exportar bateries elèctriques a altres empreses. La pagina compara deprop les característiques de la bateria xinesa amb les bateries més comunes per, al final, tornar al tema inicial, és a dir la entrada de la fabricant xinesa en el mercat europeu. Personalment, m’ha agradat l’article, ja que t’apropa a una realitat futura. Seat a l’any 2025 deixa de fabricar cotxes de combustió per només ferne de elèctrics, això degut a una imminent prohibició de la creació de motor a combustió, vull dir, en un futur no molt llunyà la importància de les bateries dels coches y la seva font d’alimentació será un tema de vital importancia, com ara ho és de relativament novedós. La majoria de vegades un no s‘assabenta d’aquestes noticies ja que som una societat on la joventut no acostuma a llegir prensa, si ens assabantem de sucesos importantes es vía twitter, tik tok i instagram, cual cosa no es dolenta, al final tot evoluciona oo cambia en el pas del temps, el que si estaria bé es que prensa i, divulgadors evolucionin amb ell o tinguin més presencia. Pots visitar l'article original fen't click aquí.
En el segon article a estudiar s’explica com l'administració de Joe Biden fa repetits esforços per baixar els preus del petroli durant les últimes setmanes. Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional de Biden, va demanar a l'Aràbia Saudita que augmentesin la producció. La Casa Blanca fins i tot es va posar en contacte amb alguns productors de petroli nord-americans per preguntar-los amb quina rapidesa poden augmentar la producció, un moviment incòmode per a una administració que molts executius del petroli consideren hostil al seu sector. Biden va plantejar la perspectiva de represàlies contra Rússia i l'Aràbia Saudita si no augmentaven aviat la producció de petroli. Els preus del petroli, ja per sobre dels 80 dòlars el barril, es troben en el seu nivell més alt en els últims set anys. La aturada en la inversió del petroli, té sentit en el moment en el que t poses a pensar que el petroli cada vegada s'anirà restringint en l'àmbit d'ús, és a dir cada cop s'anirà apartant de les nostres vides més, ja sigui per termes de contaminació com per evitar un exhauriment. L’article dexa veure, entre d’altres maneres, que una de les maneres de solucionar el problema del cru, sería equilibrant la oferta-demanda amb una major inflació. Segons Murti la no inversió en aquest sector per part de la indústria és fruit de les diferents pressions per part d’activistes i organitzacions mediambientals. Per acabar fa presencia la professora Amy Myers avisant a Aràbia Saudita de anar amb compte amb els preus del cru i com un augment d’aquest seria perjudicial per a qualsevol proveedor. Aquest segon article, m'ha interesant ja que el petroli es un tema que ha estat present durant molt de temps i porta una noció de caducitat, que encara de potser no ser propera, desperta una certa curiositat. Quan un treballa aquest tipus de texts, solen ser de fa 10 anys, es adir textos seleccionats, pero el fet de que siguin actuals m'ha semblat intrigant, ja que no estaba al cas de la actualitat sobre el petroli i la relació Estats Units, Rusia i Aràbia Saudita.